La vinya, a l’hivern

Al llarg d’aquests mesos en què predominen les baixes temperatures, un clima fred i humit i dies de vent i pluja, els camps de vinyes ens deixen una imatge molt diferent a la dels mesos càlids. Tot són troncs sense floració; de fet, la vinya es troba en aquest estat perquè és l’única forma que té de suportar les baixes temperatures i els fenòmens meteorològics adversos. Així doncs, la imatge del cep en aquests moments és un tronc pelat sense brots ni fulles; és a dir, es troben en la seva fase de repòs.
    
Ara bé, això no vol dir que no s’hagin de fer algunes tasques per tenir cura dels ceps. De fet, la tasca principal és la poda de la vinya. Al llarg dels mesos de gener i febrer, cal anar podant les vinyes per tal de preparar-les per a la germinació i el cultiu que es reprendrà a la primavera. Per tant, encara que no ho sembli, una bona poda és fonamental per garantir la qualitat del fruit, ja que permet mantenir la vinya sana i amb vigor.

La poda és una tasca delicada que no es pot fer de la mateixa manera a tots els ceps. Cadascun requereix una poda diferent, en funció del fruit que volem aconseguir. A casa nostra, realitzem la poda de les vinyes, de forma manual amb podalls, que són unes tisores especials, per reduir la part de vegetativa de cada planta. D’aquesta manera, una a una, millorem el seu rendiment i la qualitat de raïm que creixerà.