Refranys i dites sobre la vinya i el vi

En la cultura popular, tant la vinya com el vi són sovint protagonistes. Hem fet un recull de dites i refranys populars que ens han agradat, però n’hi ha moltes més!

 

A casa del meu veí, quan no n’hi ha per a pa, n’hi ha per a vi

A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer

Casa del pare, vinya de l’avi i olivar del besavi

A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi

A menjar curt, vi pur

Vins i amors, els vells són els millors

Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent

Parra que no brota a l’abril, poc vi dóna al barril

A on no hi ha vi, no va el fadrí

De gota en gota s’omple la bóta.

Al bon vi no li cal pas ram

Al vell, no li donis vi novell

Amic nou és vi novell; si és bo, no com el vell

Beure vi amb mesura allarga la vida

Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal.

El vi alegra l’ull, neteja la dent i sana el ventre

Vins i amors, els vells són els millors

Beure amb mesura allarga la vida

Al vi i al nen s’han de criar amb afecte

Parra que no brota a l’abril, poc vi dóna al barril

A les penes, punyalades; als disgustos, gots de vi

Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent

Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti

Verema en eixut i tindràs vi pur

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Segons el mes de l’any, també trobem referències, sobretot relacionades amb el temps i amb el cicle de la vinya:

 

Gener

Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.

La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener.

Aigua de gener posa l’oli a l’oliver, el gra al graner i el vi al celler.

L’aigua de gener fa bé a la vinya i al graner.

La pluja de gener fa ric al vinyater.

 

Febrer

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.

Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer.

Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc.

 

Març

Per Sant Josep verdeja el cep.

Diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dona vida”.

Tota vinya estimada, pel març treballada.

Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.

Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep.

 

Abril

Abril finit, el cep florit.

Del raïm, per l’abril la flor, pel maig el color.

Abril rigorós, pa i vi abundós.

Parra que brota a l’abril, poc vi al barril.

Si per l’abril sents tronar, ordi i vi no et faltarà.

 

Maig

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.

Maig plujós i juny calent, fan bon vi i bon ferment.

Diu la vinya: “Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res”.

Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix.

 

Juny

Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.

 

Juliol

Al juliol, figues i verol.

Pel juliol, verol; per l’agost, most, i pel setembre, vi per vendre.

Quan arriba el juliol, la vinya vol conèixer el sol.

Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna.

 

Agost

Si per l’agost trona, la verema serà bona.

Raïm d’agost, pel setembre most.

Al mes d’agost bull la mar i bull el most.

El sol d’agost fa oli i fa most.

Per l’agost, most, pel setembre, vi per vendre.

Per l’agost, val més el vi que el most.

Per l’agost calent, ni vi ni aiguardent.

Per l’agost, beu vi i deixa el most.

 

Setembre

Setembre assolellat, bon vi assegurat.

El setembre és veremador i es fa vi, el bo i millor.

Al setembre, el vi està per vendre.

Al setembre, vi per beure.

Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra.

Setembre humit, molt vi, però aigualit.

 

Octubre

Octubre finit, raïm recollit.

L’octubre vinater, pare de bon graner.

 

Novembre

Per Sant Martí enceta la bota de vi.

Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi.

Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.

Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta’l.

Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany.

 

Desembre

Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.

Si l’any se’n va nedant, mal per les vinyes i malament pels camps.

Amb vi ranci i pa calent, fa de bon passar l’hivern.