El vi novell, per Sant Andreu ja és vell

Ja us vàrem fer un recull fa poc de diverses frases i refranys del món del vi. Voldríem, aquest cop, aturar-nos una mica a reflexionar sobre el món del vi i com ha anat de la mà de la societat catalana durant segles.

Tot i que ara les zones de producció de vins a Catalunya són força específiques, sobretot on hi ha una Denominació d’Origen (com a l’Empordà), abans que arribés amb força la famosa plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX, els conreus de vinyes, en molts casos per a l’autoabastiment, es podien veure arreu del país. Fins i tot als Pirineus! Aquesta tradició vitivinícola ha format part de la cultura popular catalana durant tants anys que, en molts casos, la fraseologia o coneixement que van lligats al cicle de la vinya també tenen a veure amb molts altres aspectes de la societat catalana tradicional: les temporades i estacions, el calendari dels sants, la salut, la vida... En definitiva, ha format i forma part d’aquest caliu que ha unit persones i la seva terra fins al moll de l’os.

Us en brindem alguns exemples:
El vi novell, per Sant Andreu ja és vell: la verema del vi té lloc durant l’inici de la tardor i el primer vi resultant sempre és el novell. Això sí, a partir de Sant Andreu (30 de novembre), el vi ja ha anat madurant prou per deixar de considerar-se “novell”.

Sant Joan plovent fa el vi dolent: no és qüestió que plogui exactament per Sant Joan, però si aquelles dates de juny són plujoses, quan la vinya floreix, se’n pot ressentir. En aquest sentit, la frase “maig plujós i juny calent, fan bon vi i bon ferment” també hi escau.

Amb sopes, alls i vi fort, no em fa por la mort: tot i la seva contundència, aquesta frase ve molt relacionada amb les viandes tradicionals que es menjaven a les cases. Les sopes, els alls i el vi, que han format part de la dieta catalana durant generacions, sempre eren a taula. Gràcies a les propietats beneficioses de cadascun d’ells, aquesta senzilla combinació –entre molts altres aliments, és clar– garantia salut!

Llenya, vi i amic, com més vell més preferit: En tots tres casos, el temps hi és important. El vi, envellit, guanya en qualitat; l’amic, com més antic, més fidel; i la llenya, com més seca, més bé crema.